Marc legal

De Infancia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En primer lloc cal dir que els centres oberts tenen un espai definit per llei dintre del Sistema Català de Serveis Socials i tenen, així mateix, una definició de funcions i característiques de funcionament que està recollit a la Llei de Serveis Socials i a la Cartera de Serveis, i les referències que en aquests documents es fan sobre els CO són els següents:

Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials (DOGC 4990, de 18-10-2007).

Al TÍTOL I

  • A l’Article 7, Situacions amb necessitat d’atenció especial, estableix que són destinataris dels serveis socials, especialment, les persones que estiguin en alguna o algunes de les situacions següents: - Vulnerabilitat, risc o dificultat social per a la gent gran, la infància i l’adolescència.
  • A l’Article 11 Protecció dels drets dels infants i els adolescents es diu En el cas dels infants i els adolescents en situació de risc, el règim jurídic de protecció ha d’establir la forma d’exercir els drets establerts pels articles 8, 9 i 10 en l’àmbit dels serveis i els recursos per als infants i els adolescents.

Al TÍTOL II on s’emmarca el Sistema Públic de Serveis Socials podem destacar el següent: CAPÍTOL I. Disposicions generals i tipologia dels serveis i les prestacions:

  • A l’Article 14.1 on es defineix el Sistema Públic: El sistema públic de serveis socials és integrat pel conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, projectes i equipaments destinats a l’atenció social de la població, de titularitat de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d’altres administracions, i també els que l’Administració concerti amb les entitats d’iniciativa social o privada.
  • A l’Article 16, on es defineixen els Serveis Socials Bàsics, trobem que al punt 2 s’emmarca els Serveis d’Intervenció Socioeducativa no residencials per a infants i adolescents dins d’aquest nivell de la xarxa 2. Els serveis socials bàsics s’organitzen territorialment i estan dotats d’un equip multidisciplinari que ha de fomentar el treball i la metodologia interdisciplinaris, integrat pel personal professional necessari per al compliment de llurs funcions, amb l’estructura directiva i de suport tècnic i administratiu que s’estableixi per reglament. Els serveis socials bàsics inclouen els equips bàsics, els serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
  • A l’Article 17, on es defineixen les funcions dels serveis socials bàsics, trobem al punt j) Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.

CAPÍTOL II. Cartera de Serveis Socials

  • A l’Article 24, on es defineixen les prestacions garantides 4. Les prestacions garantides són exigibles com a dret subjectiu d’acord amb el que estableix la Cartera de Serveis Socials, que ha d’incloure, almenys, la necessitat d’una valoració professional prèvia i d’una prova objectiva que n’acrediti la necessitat.
  • A l’Article 26 on es defineixen els criteris d’intervenció es fa constar que Amb la finalitat d’assolir els objectius que fixen els apartats 1 i 2, s’ha d’establir per reglament que cada persona o unitat de convivència que accedeixi a la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública ha de tenir assignat un professional de referència, que preferentment ha de ser el mateix i que habitualment ha de ser un treballador o treballadora social dels serveis socials bàsics. El professional o la professional de referència té les funcions de canalitzar les diverses prestacions que la persona o la unitat de convivència necessita, vetllar per la globalitat de les intervencions i per la coordinació entre els equips professionals de serveis socials i les altres xarxes de benestar social, afavorir la presa de decisions i agilitar-les.

Al TITOL III on es parla Del règim competencial i organitzatiu, en destaquem el següent: CAPÍTOL I. Competències de les administracions públiques:

  • A l’Article 31 on es parla de les competències dels municipis es fa constar al punt e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics i al punt j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals.

CAPÍTOL II. Organització territorial dels serveis socials

  • A l’Article 34 dedicat a la definició de les àrees bàsiques de serveis socials, es fa constar que 2. L’àrea bàsica de serveis socials s’organitza sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi.

CAPÍTOL V. Els professionals dels serveis socials

  • A l’Article 43 es torna a incidir en la importància de l’assignació d’un referent per a cada usuari o usuària, ho concreta de la manera següent: L’organització del personal professional de serveis socials ha de seguir un criteri interdisciplinari per oferir una atenció integrada i ha d’incloure les mesures necessàries per garantir l’assignació a cada usuari o usuària o a cada unitat de convivència d’un professional o una professional de referència, d’acord amb el que estableix l’article 26.3.
  • A l’article 44 es parla de la vinculació entre la valoració dels professionals sobre l’assignació de recursos i l’obligatorietat de les administracions de complir-ho: Les valoracions del personal professional de serveis socials són vinculants pel que fa a l’assignació dels recursos disponibles, en els termes en què s’estableixi per reglament. Així mateix, s’ha de garantir la intervenció professional necessària per a fer el seguiment de l’evolució de la situació personal o familiar objecte de l’atenció social.

Al TITOL V, on es parla Del finançament del sistema públic de serveis socials, en destaquem:

  • A l’Article 60, Principis del finançament: 1. L’Administració de la Generalitat té la responsabilitat de garantir els recursos necessaris perquè l’ordenació i la provisió dels serveis socials que estableix aquesta llei es compleixin adequadament i 2 La Generalitat ha de consignar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a Finançar els serveis socials bàsics i especialitzats, les prestacions garantides, les prestacions subjectes a limitació pressupostària i els altres programes, projectes i prestacions de serveis socials, d’acord amb les competències que li atribueixen les lleis. I del punt 5 Els municipis i els altres ens locals han de consignar en els seus pressupostos les dotacions necessàries per a finançar els serveis socials de llur competència.
  • A l’Article 62, del Finançament dels Serveis Socials Bàsics on s’emmarquen els Centres Oberts, 1. Els ajuntaments i l’administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d’ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. Sens perjudici que els serveis socials bàsics han de tendir a la universalitat i la gratuïtat, l’usuari o la usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i els serveis d’ajuda a domicili. I 2 L’aportació de la Generalitat als serveis socials bàsics s’ha de fixar en els seus pressupostos, d’acord amb el que estableixin el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials, i s’ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l’àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència que el Pla i la Cartera estableixen per a l’àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials.

ANNEX[modifica]

Catàleg classificat de serveis i prestacions socials del Sistema Català de Serveis Socials:

Recull al punt 1.1 Serveis Socials Bàsics, i dins seu al punt 1.1.6 Serveis d’Intervenció Socioeducativa no Residencial per a Infants i Adolescents i concretament al punt 1.1.6.1 el Servei de Centre Obert.

A la cartera de Serveis Socials es recull el següent sobre els CO:

1.1.6 Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents

Prestació 1.1.6.1 Servei de Centre Obert

  • Descripció: Servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses.
  • Garantia de la prestació: prestació garantida.
  • Tipologia de la prestació de servei: servei bàsic.
  • Situació de la població destinatària: infants i adolescents que viuen en l’àmbit de l’àrea bàsica respectiva i que requereixen suport assistencial o formatiu, prioritàriament aquells que estan en situació de risc.
  • Edat població destinatària: de 0 a 18 anys.
  • Forma de prestació: en establiment diürn.
  • Perfils professionals: director/a- coordinador/a (professional amb estudis universitaris, com a mínim, de primer cicle en l’àmbit de les ciències socials), educadors/es socials i/o monitors/es de temps lliure.
  • Ràtios de professionals: 1 director/a- coordinador/a, ràtio no inferior a 0,2: 2 educadors/es socials i/o monitors/es de temps lliure per cada 20 usuaris.
  • Estàndards de qualitat: els que estableixi el Pla de qualitat previst en la llei de serveis socials per a aquesta prestació.
  • Criteris d’accés: normativa reguladora Decret 27/2003, de 21 de gener, de l’atenció social primària.

Aquest desplegament normatiu, en què s’estableix l’obligatorietat de crear un centre obert per cada 20.000 habitants, així com unes competències clares dels ajuntaments, és el marc en el qual ens estem movent actualment des dels centres oberts.

Referències[modifica]

FEDAIA. (2016). Definició de Centre Obert amb criteris de qualitat. 5.12.2018, de FEDAIA Lloc web: Libret model centres oberts FEDAIA