Diferència entre revisions de la pàgina «Història de la Fundació»

De Infancia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 47: Línia 47:
 
Factors com la manca d'espai i de locals per a la utilització dels joves i/o infants o la poca oferta associativa; juntament amb d'altres, van configurant formes de conducta de l'entorn on creixen aquests infants i joves, que són les que anomenem de risc per la dificultat d'accés a oportunitats que haurien de gaudir pel fer d'estar recollides i protegides en els diferents documents legals existents.
 
Factors com la manca d'espai i de locals per a la utilització dels joves i/o infants o la poca oferta associativa; juntament amb d'altres, van configurant formes de conducta de l'entorn on creixen aquests infants i joves, que són les que anomenem de risc per la dificultat d'accés a oportunitats que haurien de gaudir pel fer d'estar recollides i protegides en els diferents documents legals existents.
  
"[[Category:ANÀLISI DEL CONTEXT]]"
+
[[Category:ANÀLISI DEL CONTEXT]]

Revisió del 13:32, 19 des 2018

Història de la Fundació

La Fundació Pare Manel és una entitat sense afany de lucre que es va crear per desenvolupar accions i projectes socioeducatius i de suport a col·lectius en situació de risc social a Nou Barris- Barcelona, especialment a la infància i joventut d’aquests barris. La Fundació té com a finalitat principal l’acompanyament dels infants i dels joves del barri de Verdum i Roquetes en el seu temps lliure, amb una actitud creativa, solidària, crítica i compromesa, amb la voluntat de treballar activament per a la transformació del barri.

La història de la Fundació comença als anys 70 amb l’arribada als barris de Verdum i Roquetes del Manel Pousa[1] i la Luisa Alba, dos religiosos que comencen la seva tasca educativa al carrer, moguts per la realitat d’aquests barris. Les primeres (accions educatives) passes del Manel i la Luisa van ser sortides per la ciutat de Barcelona amb els joves del barri que es passaven els dies al carrer. A poc a poc la funció educativa va anar creixent i amb l’ajuda de voluntaris es van muntar equips de futbol i activitats de lleure. Així va ser com de mica en mica i amb l’esforç de moltes persones col·laboradores va néixer l’entitat, amb la finalitat d’oferir suport a altres associacions, col·lectius o persones individuals per a realitzar accions socials per tal de millorar les condicions de vida dels sectors més exclosos de la nostra societat.

La institució està reconeguda legalment des de l’octubre del 1993, els projectes pioners de l’entitat són: l’Associació Esportiva Babar i l’Associació Grup Muntanyès, l’última gestionava l’esplai diari i les activitats de caps de setmana amb els infants i joves. L’activitat infantil es realitzava als baixos de la Parròquia de Sant Sebastià on l’any 2000 es va arribar a un acord amb la direcció General d'Acció Cívica i es van realitzar obres als locals per tal de donar una ubicació concreta, ampliar i potenciar alguns dels projectes que fins al moment es duien a terme al carrer, especialment el de l’esplai infantil. D’aquesta manera es van fer obres de millora indispensables als baixos de la parròquia com era posar el terra, aïllar humitats, il·luminar les sales o posar calefacció... En definitiva es va dignificar l’espai on atendre les famílies.

L'any 2004 es va crear la Fundació Pare Manel amb l’objectiu de recollir tots els projectes que es duen a terme i actualment hi ha 4 grans àrees d’actuació amb els diferents projectes i intervencions adreçades a persones en situació d’exclusió social. Als seus fins fundacionals es declara com una entitat prioritària de la seva acció l’Associació Grup Muntanyès. Aquesta última està reconeguda legalment des de l'octubre de 1993, però té més de 26 anys de treball i d'implicació al barri de Verdum partint de les aportacions desinteressades d'un grup de voluntaris/es i veïns/es.

Les quatre grans àrees d’actuació de la Fundació amb els diferents projectes i intervencions adreçades a persones en situació d’exclusió social serien:

  1. Àrea d'Infància, Adolescència i Famílies
  2. Àrea d'Esports
  3. Àrea de Formació i d'Inserció Laboral
  4. Àrea de Presons

Entorn

En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[2] i Roquetes, barris del districte de Nou Barris[3].

El territori del barri de Verdum, és actualment un espai triangular d’unes 32 hectàrees de superfície delimitat pel carrer de l’Artesania, la Via Favència i la Via Júlia. Té una població d’uns 15.000 habitants. Geogràficament, es troba la centre de Nou Barris, un districte fundat l’any 1984 i format pels barris dels Afores de Sant Andreu de Palomar. Limita al nord amb Roquetes, un barri creat pels veïns que fugien del barranquisme d’altres zones de Barcelona. Té una població de 12.500 habitants.

El perfil de la població que viu en aquests barris són immigrants del sud d’Espanya que als anys 50 arribaven a Barcelona a la recerca de treball, la mostra d’això és que un 15% de la població actual és natural d’Andalusia. En l’actualitat aquests barris són un destí dels immigrants que arriben a la ciutat, una quarta part de la població del barri són nascuts fora d’Espanya, una mitjana molt més elevada que en altres zones de la ciutat.

Els trets socioeducatius més rellevants d’aquests barris són, baixos ingressos econòmics, precarietat dels habitatges, famílies monoparentals, recursos escolars minsos i manca d’espais per a joves.

  1. Baixos ingressos econòmics familiars. Situacions d’atur o de treball submergit. Incertesa i reduïda cobertura econòmica
  2. Precarietat dels habitatges. Fins fa pocs anys els espais dels habitatges d’aquesta zona eren molt petits (les Vivendes del Governador tenien entre 20 i 30 m2) per a famílies nombroses o extenses, fet que accentua la manca d'espais personals, els conflictes a les famílies i potencia que els infants passin moltes hores al carrer.
  3. Baix nivell de formació i poca valoració de la instrucció.
  4. Molta vinculació amb el món de les toxicomanies, sigui consum o venda d'aquestes. Fet estretament relacionat amb la delinqüència.
  5. Famílies monoparentals o amb un dels 2 membres absents (normalment el pare). Moltes vegades són els avis els que es fan càrrec dels infants i no és difícil que els nens sobrepassin les seves possibilitats d'educació.
  6. Relacions afectives i maneres de relacionar-se amb l'entorn força agressives, amb dificultat d'establir diàleg.
  7. Recursos escolars molt minsos; no es pot donar una resposta a les necessitats d'atenció personalitzada o a un currículum adaptat. El nen i jove viu la realitat escolar com a molt llunyana i poc vinculada al seu dia a dia. Tot això es tradueix en molt d'absentisme escolar. Des de la posada en marxa de la reforma escolar es detecta un augment de l'absentisme en els estudiants de primer i segon d'ESO. Nois i noies amb dotze anys, que en passar de l'escola de primària a l'Institut inicien un absentisme progressiu.
  • Pautes d'alimentació irregulars, mancades d'elements nutricionals bàsics.
  • Dèficits en la higiene personal i ambiental.
  • Atenció sanitària insuficient i irregular
  • Organització del medi familiar anòmal i variable, molt condicionada per la manca d'espai.
  • Disciplina rígida, basada en el càstig físic i els crits, que sovint s'aplica de manera incongruent.
  • Comunicació intrafamiliar basada en un codi lingüístic de vocabulari reduït, on predominen frases afirmatives i imperatives. En canvi, la comunicació no verbal és rica, intensa i explosiva.

Fundació Pare Manel

Des dels inicis, l’entitat ha participat i col·laborant amb vàries associacions i entitats oferint suport per a dur terme diversos projectes d’acció social, per tal de millorar les condicions de vida dels sectors més exclosos de la nostra societat. Treballant per la transformació de les situacions de desigualtats, advocant per la construcció entre tots, a partir de diverses cultures i coneixements, i des d’una mirada comuna i col·lectiva.

Actualment l’entitat participa en taules, coordinacions i reunions amb diferents agents de la xarxa del territori on es tracten temes que tenen a veure amb la infància, l’adolescència, i les seves famílies. Hi ha una part de la xarxa està impulsada pel teixit associatiu del territori, on intervenen els representants de cada àmbit, per tal de promoure activitats i projectes per a millorar l'oferta de serveis i activitats que s’ofereixen en l’àmbit de barri i territori (com per exemple en la taula socioeducativa de Roquetes, associació comunitària de verdum, taula de joves, coordinadora infantil, reunions de circ, comissió gestora del casal de barri, etc.) L’altre part de la xarxa té a veure amb el treball que es realitza directament amb els agents que tracten amb els infants, joves i famílies que treballem diàriament, a fi de coordinar i comunicar el seguiment i l’evolució dels casos, per tal d’afinar en la tasca educativa de les diferents intervencions. (Les diverses coordinacions són amb serveis socials i EAIA, amb tutors de les escoles i instituts, amb el CSMIJ, l’EIPI, les famílies...)

Factors com la manca d'espai i de locals per a la utilització dels joves i/o infants o la poca oferta associativa; juntament amb d'altres, van configurant formes de conducta de l'entorn on creixen aquests infants i joves, que són les que anomenem de risc per la dificultat d'accés a oportunitats que haurien de gaudir pel fer d'estar recollides i protegides en els diferents documents legals existents.