Entorn

De Infancia
La revisió el 19:10, 31 març 2019 per Dani (Discussió | contribucions)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anàlisi de l’entorn

En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdun[1] i Roquetes, barris del districte de Nou Barris[2].

El barri de Verdun forma part del districte de Nou Barris i disposa d’una superfície de 0,23km2 (Ajuntament de Barcelona, 2015). El territori està situat a la part central del districte i alhora està envoltat i delimitat pels barris de les Roquetes, la Guineueta i la Prosperitat. Així doncs, això provoca que tingui una particular fisonomia física molt similar a la d’un triangle (Lamevabarcelona.cat, 2016). En aquest mateix portal web, també se’ns recorda que aquesta és una zona molt urbanitzada i on abunden la construcció de pisos a causa de la promoció de dues grans onades de construcció d’habitatges: viviendas del gobernador[1] i obra sindical del hogar. A banda d’això, les dades de l’Ajuntament de Barcelona (2015) ens mostren que la població total d’habitants se situa en una xifra de 12.258 persones. Partint de les mateixes fonts estadístiques, s’observa com en el barri predomina la població adulta[2] (54,7%), seguidament de la població envellida (23,1%) i la població jove (9,2%). Aquestes dades demogràfiques ens expliquen que la població que habita en aquesta zona de la ciutat no és precisament la d’un perfil juvenil, ja que l’índex de sobre envelliment d’aquest barri se situa en un 55,2% (superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona – 53,3%).

Una altra dada a destacar és l’origen dels habitants perquè es pot observar que la població estrangera té un pes representatiu d’un 16,8% i la població autòctona d’un 83,2%, superant així la mitjana de la nacionalitat del districte que se situa en un 14,5% en el cas dels estrangers i en un 85,5% en el cas de les persones espanyoles (Ajuntament de Barcelona, 2015). En aquest cas, les principals nacionalitats estrangeres que tenen un percentatge més representatiu en aquest barri són l’hondurenya, l’equatoriana i la xinesa (Ajuntament de Barcelona, 2015).

Tanmateix, també caldria parar especial atenció al nombre de persones aturades perquè en el Verdun trobem que la xifra d’aturats a principis del 2015 se situava a l’11,8%, superant així la mitjana de la ciutat de Barcelona amb un 8,6% (Ajuntament de Barcelona, 2016b). Aquests factors poden ser explicats a partir del perfil professional dels ciutadans i ciutadanes que habiten i resideixen en el barri, ja que en aquest cas la majoria de veïns i veïnes treballaven en el sector de la construcció, el comerç i els serveis. Conjunt de sectors que com a conseqüència de la crisi econòmica que estem patint han patit una certa davallada (Codi de Barris, 2016). Per tancar amb aquest apartat més quantitatiu de les xifres, destaca el fet que el nivell formatiu de la població del barri de Verdun no és massa elevat, ja que trobem un 7,9% de persones sense estudis, un 9,7% de la població que disposa d’estudis superiors i CFGS, un 19,8% amb acreditacions de batxillerat o CFGM i una gran majoria (62,7%) que posseeixen exclusivament estudis obligatoris (Ajuntament de Barcelona, 2016a).

Deixant de banda aquests aspectes més estadístics, caldria parar especial atenció a les diferents entitats i serveis que trobem al llarg d’aquest. En concret, es pot copsar com hi ha un nombre reduït d’entitats en aquesta zona territorial de la ciutat, ja que en aquest territori té una forta importància el comerç de proximitat que se situa a la Via Júlia (Codi de barris, 2016). Si es fa una ullada a la guia d’equipaments i serveis de Nou Barris (2015) es pot copsar com al llarg d’aquesta zona de la ciutat i destaca una baixa carència associativa d’entitats, però un gran nombre de comerços (bars, tendes per a comprar roba, sabates, etc.). En concret, les entitats socials i educatives que es poden trobar al Verdun són les següents: Fundació Pare Manel, Escola d’Adults Freire, Casal de Barri, Associació de Veïns i Veïnes de Verdun, el Club d’Escacs Ideal d'en Clavé, Llar d’Infants el Tren Groc, Escola Pia Luz-Casanova (escola concertada), Casal de Gent Gran, l’Escola Aiguamarina (escola pública) i l’Escola Sant Ferran (escola concertada), Escola Prínceps-23 d’Abril.

Tal com es pot constatar, en aquesta zona de la ciutat es denota un important dèficit d’equipaments municipals pel que fa a l’àmbit de la salut i l’educació. Pel que fa al sector de la salut tal com expliciten els veïns i veïnes del Verdun al programa Codi de Barris (2016), provoca que s’hagin de desplaçar al Centre d’Atenció Primària del barri de La Prosperitat[3]. Tot i això, els veïns i veïnes coincideixen en remarcar la dificultat d’accés al centre d’atenció primària, a causa de la xarxa de transport escassa en un barri amb força pendent (Agència de salut pública, 2016). En canvi, pel que fa a l’educació només es disposa d’una escola d’educació pública que no pot fer front a la demanda total de places que arriben, fet que provoca que les famílies s’hagin de desplaçar a altres zones de la ciutat o optar per un altre tipus d’educació (concertada).

A banda d’això, altres elements rellevants que destaquen en aquest barri són que presenta un índex de renta familiar disponible considerablement inferior al de Barcelona, la percepció de certa manca d’hàbits saludables entre la població del barri posant especialment èmfasi en els infants (el percentatge de persones amb sobrepès i obesitat al barri és superior a la resta de la ciutat), el tràfic i el consum de drogues pot arribar a ser explicat per la manca d’expectatives d’alternatives que tenen els adolescents i joves i que els embarassos en adolescents són més freqüents que a la ciutat en general (Agència de salut pública, 2016).

Referències

  • [1] Ambdues promocions d’habitatges daten del segle XX.
  • [2] En el document de l’Ajuntament de Barcelona (2015) es considera a la població adulta aquella que té una franja d’edat compresa entre els 25 i 64 anys. La població envellida aquella que té 65 anys o més. I la població jove aquella que comprèn la franja d’edat d’entre els 0 fins als 24 anys

Bibliografia