Entorn

De Infancia
La revisió el 14:32, 19 des 2018 per Dani (Discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «== Entorn == En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[https://ca.wikipedia.org/wiki/Verdun_(Nou_Barris)] i Roquetes, barris del districte de Nou...».)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Entorn

En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[1] i Roquetes, barris del districte de Nou Barris[2].

El territori del barri de Verdum, és actualment un espai triangular d’unes 32 hectàrees de superfície delimitat pel carrer de l’Artesania, la Via Favència i la Via Júlia. Té una població d’uns 15.000 habitants. Geogràficament, es troba la centre de Nou Barris, un districte fundat l’any 1984 i format pels barris dels Afores de Sant Andreu de Palomar. Limita al nord amb Roquetes, un barri creat pels veïns que fugien del barranquisme d’altres zones de Barcelona. Té una població de 12.500 habitants.

El perfil de la població que viu en aquests barris són immigrants del sud d’Espanya que als anys 50 arribaven a Barcelona a la recerca de treball, la mostra d’això és que un 15% de la població actual és natural d’Andalusia. En l’actualitat aquests barris són un destí dels immigrants que arriben a la ciutat, una quarta part de la població del barri són nascuts fora d’Espanya, una mitjana molt més elevada que en altres zones de la ciutat.

Els trets socioeducatius més rellevants d’aquests barris són, baixos ingressos econòmics, precarietat dels habitatges, famílies monoparentals, recursos escolars minsos i manca d’espais per a joves.

  1. Baixos ingressos econòmics familiars. Situacions d’atur o de treball submergit. Incertesa i reduïda cobertura econòmica
  2. Precarietat dels habitatges. Fins fa pocs anys els espais dels habitatges d’aquesta zona eren molt petits (les Vivendes del Governador tenien entre 20 i 30 m2) per a famílies nombroses o extenses, fet que accentua la manca d'espais personals, els conflictes a les famílies i potencia que els infants passin moltes hores al carrer.
  3. Baix nivell de formació i poca valoració de la instrucció.
  4. Molta vinculació amb el món de les toxicomanies, sigui consum o venda d'aquestes. Fet estretament relacionat amb la delinqüència.
  5. Famílies monoparentals o amb un dels 2 membres absents (normalment el pare). Moltes vegades són els avis els que es fan càrrec dels infants i no és difícil que els nens sobrepassin les seves possibilitats d'educació.
  6. Relacions afectives i maneres de relacionar-se amb l'entorn força agressives, amb dificultat d'establir diàleg.
  7. Recursos escolars molt minsos; no es pot donar una resposta a les necessitats d'atenció personalitzada o a un currículum adaptat. El nen i jove viu la realitat escolar com a molt llunyana i poc vinculada al seu dia a dia. Tot això es tradueix en molt d'absentisme escolar. Des de la posada en marxa de la reforma escolar es detecta un augment de l'absentisme en els estudiants de primer i segon d'ESO. Nois i noies amb dotze anys, que en passar de l'escola de primària a l'Institut inicien un absentisme progressiu.
  • Pautes d'alimentació irregulars, mancades d'elements nutricionals bàsics.
  • Dèficits en la higiene personal i ambiental.
  • Atenció sanitària insuficient i irregular
  • Organització del medi familiar anòmal i variable, molt condicionada per la manca d'espai.
  • Disciplina rígida, basada en el càstig físic i els crits, que sovint s'aplica de manera incongruent.
  • Comunicació intrafamiliar basada en un codi lingüístic de vocabulari reduït, on predominen frases afirmatives i imperatives. En canvi, la comunicació no verbal és rica, intensa i explosiva.