Diferència entre revisions de la pàgina «Entorn»

De Infancia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «== Entorn == En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[https://ca.wikipedia.org/wiki/Verdun_(Nou_Barris)] i Roquetes, barris del districte de Nou...».)
 
Línia 3: Línia 3:
 
En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[https://ca.wikipedia.org/wiki/Verdun_(Nou_Barris)] i Roquetes, barris del districte de Nou Barris[https://ca.wikipedia.org/wiki/Nou_Barris].  
 
En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[https://ca.wikipedia.org/wiki/Verdun_(Nou_Barris)] i Roquetes, barris del districte de Nou Barris[https://ca.wikipedia.org/wiki/Nou_Barris].  
  
El territori del barri de Verdum, és actualment un espai triangular d’unes 32 hectàrees de superfície delimitat pel carrer de l’Artesania, la Via Favència i la Via Júlia. una població d’uns 15.000 habitants. Geogràficament, es troba la centre de Nou Barris, un districte fundat l’any 1984 i format pels barris dels Afores de Sant Andreu de Palomar. Limita al nord amb Roquetes, un barri creat pels veïns que fugien del barranquisme d’altres zones de Barcelona. Té una població de 12.500 habitants.
+
Anàlisi de l’entorn
 +
El barri de Verdum forma part del districte de Nou Barris i disposa d’una superfície de 0,23km2 (Ajuntament de Barcelona, 2015 ). El territori està situat a la part central del districte i alhora està envoltat i delimitat pels barris de les Roquetes, la Guineueta i la Prosperitat. Així doncs, això provoca que tingui una particular fisonomia física molt similar a la d’un triangle (Lamevabarcelona.cat, 2016). En aquest mateix portal web, també se’ns recorda que aquesta és una zona molt urbanitzada i on abunden la construcció de pisos a causa de la promoció de dues grans onades de construcció d’habitatges: viviendas del gobernador[1] i obra sindical del hogar3. A banda d’això, les dades de l’ajuntament de Barcelona (2015) ens mostren que la població total d’habitants se situa en una xifra de 12.258 persones. Partint de les mateixes fonts estadístiques, s’observa com en el barri predomina la població adulta[2] (54,7%), seguidament de la població envellida3 (23,1%) i la població jove3 (9,2%). Aquestes dades demogràfiques ens expliquen que la població que habita en aquesta zona de la ciutat no és precisament la d’un perfil juvenil, ja que l’índex de sobre envelliment d’aquest barri se situa en un 55,2% (superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona – 53,3%).
 +
Una altra dada a destacar és l’origen dels habitants perquè es pot observar que la població estrangera té un pes representatiu d’un 16,8% i la població autòctona d’un 83,2%, superant així la mitjana de la nacionalitat del districte que se situa en un 14,5% en el cas dels estrangers i en un 85,5% en el cas de les persones espanyoles (Ajuntament de Barcelona, 2015). En aquest cas, les principals nacionalitats estrangeres que tenen un percentatge més representatiu en aquest barri són l’hondurenya, l’equatoriana i la xinesa (Ajuntament de Barcelona, 2015).
 +
Tanmateix, també caldria parar especial atenció al nombre de persones aturades perquè en el Verdun trobem que la xifra d’aturats a principis del 2015 se situava a l’11,8%, superant així la mitjana de la ciutat de Barcelona amb un 8,6% (Ajuntament de Barcelona, 2016b). Aquests factors poden ser explicats a partir del perfil professional dels ciutadans i ciutadanes que habiten i resideixen en el barri, ja que en aquest cas la majoria de veïns i veïnes treballaven en el sector de la construcció, el comerç i els serveis. Conjunt de sectors que a com a conseqüència de la crisi econòmica que estem patint han patit una certa davallada (Codi de Barris, 2016). Per tancar amb aquest apartat més quantitatiu de les xifres, destaca el fet que el nivell formatiu de la població del barri de Verdun no és massa elevat, ja que trobem un 7,9% de persones sense estudis, un 9,7% de la població que disposa d’estudis superiors i CFGS, un 19,8% amb acreditacions de batxillerat o CFGM i una gran majoria (62,7%) que posseeixen exclusivament estudis obligatoris (Ajuntament de Barcelona, 2016a).
 +
Deixant de banda aquests aspectes més estadístics, caldria parar especial atenció a les diferents entitats i serveis que trobem al llarg d’aquest. En concret, es pot copsar com hi ha un nombre reduït d’entitats en aquesta zona territorial de la ciutat, ja que en aquest territori té un forta importància el comerç de proximitat que se situa a la via Júlia (Codi de barris, 2016). Si és fa una ullada a la guia d’equipaments i serveis de Nou Barris (2015) es pot copsar com al llarg d’aquesta zona de la ciutat i destaca una baixa carència associativa d’entitats, però un gran nombre de comerços (bars, tendes per a comprar roba, sabates, etc.). En concret, les entitats socials i educatives que es poden trobar al Verdun són les següents: Fundació Pare Manel, escola d’adults Freire, casal de barri, associació de veïns i veïnes de Verdun, el club d’escacs ideal clavé, llar d’infants el tren groc, escola pia luz-casanova (escola concertada), casal de gent gran, l’escola aiguamarina (escola pública) i l’escola san ferran (escola concertada), Escola Prínceps-23 d’Abril,.
 +
Tal com es pot constatar, en aquesta zona de la ciutat es denota un important dèficit d’equipaments municipals pel que fa a l’àmbit de la salut i l’educació. Pel que fa al sector de la salut tal com expliciten els veïns i veïnes del Verdun al programa Codi de Barris (2016),  provoca que s’hagin de desplaçar al Centre d’Atenció Primària del barri de la Prosperitat. Tot i això, els veïns i veines coincideixen en remarcar la dificultat d’accés al centre d’atenció primària, degut a la xarxa de transport escassa en un barri amb força pendent (Agència de salut pública, 2016). En canvi, pel que fa a l’educació només es disposa d’una escola d’educació pública que no pot fer front a la demanda total de places que arriben, fet que provoca que les famílies s’hagin de desplaçar a altres zones de la ciutat o optar per un altre tipus d’educació (concertada).
 +
A banda d’això, altres elements rellevants que destaquen en aquest barri són que presenta un índex de renta familiar disponible considerablement inferior al de Barcelona, la percepció de certa manca d’hàbits saludables entre la població del darri posant especialment èmfasi en els infants (el percentatge de persones amb sobrepès i obesitat al barri és superior a la resta de la ciutat), el tràfic i el consum de drogues pot arribar a ser explicat per la manca d’expectatives d’alternatives que tenen els adolescents i joves i que els embarassos en adolescents són més freqüents que a la ciutat en general (Agència de salut pública, 2016).
  
El perfil de la població que viu en aquests barris són immigrants del sud d’Espanya que als anys 50 arribaven a Barcelona a la recerca de treball, la mostra d’això és que un 15% de la població actual és natural d’Andalusia. En l’actualitat aquests barris són un destí dels immigrants que arriben a la ciutat, una quarta part de la població del barri són nascuts fora d’Espanya, una mitjana molt més elevada que en altres zones de la ciutat.
+
== Referències ==
 +
{{referències}}
 +
[1] Ambdues promocions d’habitatges daten del segle XX.
 +
[2] En el document de l’Ajuntament de Barcelona (2015) es considera a la població adulta aquella que té una franja d’edat compresa entre els 25 i 64 anys. La població envellida aquella que té 65 anys o més. I la població jove aquella que comprèn la franja d’edat d’entre els 0 fins als 24 anys
  
Els trets socioeducatius més rellevants d’aquests barris són, baixos ingressos econòmics, precarietat dels habitatges, famílies monoparentals, recursos escolars minsos i manca d’espais per a joves.
+
== Bibliografia ==
  
# Baixos ingressos econòmics familiars. Situacions d’atur o de treball submergit. Incertesa i reduïda cobertura econòmica
+
* AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA. (2016). Salut als barris. Diagnòstic Verdun. Recuperat de novembre de: http://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2016/07/Diag_Verdun_final-1.pdf
# Precarietat dels habitatges. Fins fa pocs anys els espais dels habitatges d’aquesta zona eren  molt petits (les ''Vivendes'' del Governador tenien entre 20 i 30 m2) per a famílies nombroses o extenses, fet que accentua la manca d'espais personals, els conflictes a les famílies i potencia que els infants passin moltes hores al carrer.  
+
 
# Baix nivell de formació i poca valoració de la instrucció.
+
* AJUNTAMENT DE BARCELONA (2015). Barri Verdun. Recuperat de: http://www.bcn.cat/estadistica/angles/dades/inf/barris/a2015/barri51.pdf
# Molta vinculació amb el món de les toxicomanies, sigui consum o venda d'aquestes. Fet estretament relacionat amb la delinqüència.
+
 
# Famílies monoparentals o amb un dels 2 membres absents (normalment el pare). Moltes vegades són els avis els que es fan càrrec dels infants i no és difícil que els nens sobrepassin les seves possibilitats d'educació.
+
* AJUNTAMENT DE BARCELONA (2016)a. Verdun. Nou Barris. Recuperat de: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/documents/barris/51_NB_Verdun_2016.pdf
# Relacions afectives i maneres de relacionar-se amb l'entorn força agressives, amb dificultat d'establir diàleg.
+
 
# Recursos escolars molt minsos; no es pot donar una resposta a les necessitats d'atenció personalitzada o a un currículum adaptat. El nen i jove viu la realitat escolar com a molt llunyana i poc vinculada al seu dia a dia. Tot això es tradueix en molt d'absentisme escolar. Des de la posada en marxa de la reforma escolar es detecta un augment de l'absentisme en els estudiants de primer i segon d'ESO. Nois i noies amb dotze anys, que en passar de l'escola de primària a l'Institut inicien un absentisme progressiu.
+
* AJUNTAMENT DE BARCELONA (2016)b. Evolució de l’atur registrat. Recuperat de: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/barris/ttreball/atur/evolucio/pesatbar.htm
* Pautes d'alimentació irregulars, mancades d'elements nutricionals bàsics.
+
 
* Dèficits en la higiene personal i ambiental.
+
* CODI DE BARRIS (2016). Verdun. Recuperat de: http://www.btv.cat/alacarta/codi-de-barris/45028/
* Atenció sanitària insuficient i irregular
+
 
* Organització del medi familiar anòmal i variable, molt condicionada per la manca d'espai.
+
* Lamevabarcelona.cat (2016). El barri de Verdun. Recuperat de: http://lameva.barcelona.cat/noubarris/ca/home/el-barri-de-verdum
* Disciplina rígida, basada en el càstig físic i els crits, que sovint s'aplica de manera incongruent.
+
 
* Comunicació intrafamiliar basada en un codi lingüístic de vocabulari reduït, on predominen frases afirmatives i imperatives. En canvi, la comunicació no verbal és rica, intensa i explosiva.
+
* GUIA D'EQUIPAMENTS I SERVEIS DE NOU BARRIS (2015). Recuperat de: http://ajuntament.barcelona.cat/educacio/sites/default/files/prosperitat_roquetes_15_16.pdf
  
 
[[Category:ANÀLISI DEL CONTEXT]]
 
[[Category:ANÀLISI DEL CONTEXT]]

Revisió del 19:56, 31 març 2019

Entorn

En aquest punt tractarem la realitat socioeducativa de Verdum[1] i Roquetes, barris del districte de Nou Barris[2].

Anàlisi de l’entorn El barri de Verdum forma part del districte de Nou Barris i disposa d’una superfície de 0,23km2 (Ajuntament de Barcelona, 2015 ). El territori està situat a la part central del districte i alhora està envoltat i delimitat pels barris de les Roquetes, la Guineueta i la Prosperitat. Així doncs, això provoca que tingui una particular fisonomia física molt similar a la d’un triangle (Lamevabarcelona.cat, 2016). En aquest mateix portal web, també se’ns recorda que aquesta és una zona molt urbanitzada i on abunden la construcció de pisos a causa de la promoció de dues grans onades de construcció d’habitatges: viviendas del gobernador[1] i obra sindical del hogar3. A banda d’això, les dades de l’ajuntament de Barcelona (2015) ens mostren que la població total d’habitants se situa en una xifra de 12.258 persones. Partint de les mateixes fonts estadístiques, s’observa com en el barri predomina la població adulta[2] (54,7%), seguidament de la població envellida3 (23,1%) i la població jove3 (9,2%). Aquestes dades demogràfiques ens expliquen que la població que habita en aquesta zona de la ciutat no és precisament la d’un perfil juvenil, ja que l’índex de sobre envelliment d’aquest barri se situa en un 55,2% (superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona – 53,3%). Una altra dada a destacar és l’origen dels habitants perquè es pot observar que la població estrangera té un pes representatiu d’un 16,8% i la població autòctona d’un 83,2%, superant així la mitjana de la nacionalitat del districte que se situa en un 14,5% en el cas dels estrangers i en un 85,5% en el cas de les persones espanyoles (Ajuntament de Barcelona, 2015). En aquest cas, les principals nacionalitats estrangeres que tenen un percentatge més representatiu en aquest barri són l’hondurenya, l’equatoriana i la xinesa (Ajuntament de Barcelona, 2015). Tanmateix, també caldria parar especial atenció al nombre de persones aturades perquè en el Verdun trobem que la xifra d’aturats a principis del 2015 se situava a l’11,8%, superant així la mitjana de la ciutat de Barcelona amb un 8,6% (Ajuntament de Barcelona, 2016b). Aquests factors poden ser explicats a partir del perfil professional dels ciutadans i ciutadanes que habiten i resideixen en el barri, ja que en aquest cas la majoria de veïns i veïnes treballaven en el sector de la construcció, el comerç i els serveis. Conjunt de sectors que a com a conseqüència de la crisi econòmica que estem patint han patit una certa davallada (Codi de Barris, 2016). Per tancar amb aquest apartat més quantitatiu de les xifres, destaca el fet que el nivell formatiu de la població del barri de Verdun no és massa elevat, ja que trobem un 7,9% de persones sense estudis, un 9,7% de la població que disposa d’estudis superiors i CFGS, un 19,8% amb acreditacions de batxillerat o CFGM i una gran majoria (62,7%) que posseeixen exclusivament estudis obligatoris (Ajuntament de Barcelona, 2016a). Deixant de banda aquests aspectes més estadístics, caldria parar especial atenció a les diferents entitats i serveis que trobem al llarg d’aquest. En concret, es pot copsar com hi ha un nombre reduït d’entitats en aquesta zona territorial de la ciutat, ja que en aquest territori té un forta importància el comerç de proximitat que se situa a la via Júlia (Codi de barris, 2016). Si és fa una ullada a la guia d’equipaments i serveis de Nou Barris (2015) es pot copsar com al llarg d’aquesta zona de la ciutat i destaca una baixa carència associativa d’entitats, però un gran nombre de comerços (bars, tendes per a comprar roba, sabates, etc.). En concret, les entitats socials i educatives que es poden trobar al Verdun són les següents: Fundació Pare Manel, escola d’adults Freire, casal de barri, associació de veïns i veïnes de Verdun, el club d’escacs ideal clavé, llar d’infants el tren groc, escola pia luz-casanova (escola concertada), casal de gent gran, l’escola aiguamarina (escola pública) i l’escola san ferran (escola concertada), Escola Prínceps-23 d’Abril,. Tal com es pot constatar, en aquesta zona de la ciutat es denota un important dèficit d’equipaments municipals pel que fa a l’àmbit de la salut i l’educació. Pel que fa al sector de la salut tal com expliciten els veïns i veïnes del Verdun al programa Codi de Barris (2016), provoca que s’hagin de desplaçar al Centre d’Atenció Primària del barri de la Prosperitat. Tot i això, els veïns i veines coincideixen en remarcar la dificultat d’accés al centre d’atenció primària, degut a la xarxa de transport escassa en un barri amb força pendent (Agència de salut pública, 2016). En canvi, pel que fa a l’educació només es disposa d’una escola d’educació pública que no pot fer front a la demanda total de places que arriben, fet que provoca que les famílies s’hagin de desplaçar a altres zones de la ciutat o optar per un altre tipus d’educació (concertada). A banda d’això, altres elements rellevants que destaquen en aquest barri són que presenta un índex de renta familiar disponible considerablement inferior al de Barcelona, la percepció de certa manca d’hàbits saludables entre la població del darri posant especialment èmfasi en els infants (el percentatge de persones amb sobrepès i obesitat al barri és superior a la resta de la ciutat), el tràfic i el consum de drogues pot arribar a ser explicat per la manca d’expectatives d’alternatives que tenen els adolescents i joves i que els embarassos en adolescents són més freqüents que a la ciutat en general (Agència de salut pública, 2016).

Referències

Aquesta plantilla per a citar referències proporciona el format i l'organització de citacions bibliogràfiques i notes a peu de pàgina. Incorpora l'etiqueta <references /> que mostra la llista de referències definides per etiquetes <ref>. Afegeix facilitats per mida de text reduïda, columnes amb disseny responsiu, agrupacions i referències definides en una llista.

Sintaxi

Format simple: afegiu com a primera de les seccions finals addicionals

== Referències ==
{{referències}}

Format avançat amb paràmetres opcionals:

  • refs: utilitzat amb referències amb nom donat proporciona una llista de referències citades en el text. Per exemple {{referències|refs=<ref name=nom>...</ref>}} proporciona la referència citada en el text com <ref name=nom />, a més de les altres referències definides en el mateix text.
  • grup: identifica una agrupació de referències a mostrar amb el mateix nom donat en les citacions al text. Per exemple, {{referències|grup=nom_del_grup}} mostra totes les referències citades com <ref grup=nom_del_grup>.
  • liststyle: especifica l'estil de la llista. Per defecte és una llista numerada. Vegeu més avall els #Estils de llista.
  • tanca: és un paràmetre no definit, usat per convenció per forçar l'analitzador que tanqui totes les referències anteriors perquè no les torni a mostrar si s'utilitza la mateixa plantilla més endavant.

Utilització

S'ha detectat un bucle de plantilla: Plantilla:Mostra codi

{{mostra codi

| títol = Referències citades en el text i definides a peu de pàgina
| t1 = Text font
| 1 = <nowiki>Lorem ipsum.<ref name="text curt"/>

Lorem ipsum dolor sit amet.<ref name="text llarg"/>


S'ha detectat un bucle de plantilla: Plantilla:Mostra codi

{{mostra codi

| títol = Referències citades en el text i definides a peu de pàgina
| t1 = Text font
| 1 = <nowiki>Lorem ipsum.<ref name="text curt"/>

Lorem ipsum dolor sit amet.<ref name="text llarg"/>

Mida del text

La mida del text està reduïda al 90% per la majoria de navegadors, però apareixerà al 100% en Internet Explorer i possiblement en altres navegadors. Vegeu una mostra de diferents mides de text i la captura de pantalla amb diferents navegadors.

Columnes

Per defecte la plantilla utilitza un disseny de columnes responsiu. Segons l'amplada de la pantalla del lector pot variar entre una i quatre columnes. Aquestes columnes s'apliquen a partir d'una llista de deu referències, amb un nombre menor no es considera necessari. El tall entre columnes s'aplica sense tallar les línies de la darrera referència. Les columnes s'ajusten a 35em d'amplada, és a dir amb una finestra d'uns 1290px d'amplada canvia d'una a dues columnes, amb uns 1795px de 2 a 3 columnes, i amb uns 2300px de 3 a 4 columnes.

Provisionalment es manté l'opció anterior d'usar un nombre fix de columnes per si hi ha algun cas justificat. El primer paràmetre sense nom usat abans per a aquesta opció ara s'ignora per aplicar per defecte el format responsiu. En el seu lloc es pot usar el paràmetre col= amb el nombre de columnes o encara millor amb la mida de l'amplada, per exemple col=25em. No tots els navegadors poden formatar el text en columnes. Vegeu més avall.

Usos múltiples

Si Plantilla:Tl s'utilitza múltiples vegades sense paràmetres en la mateixa pàgina cada vegada inclourà totes les referències definides prèviament. Per forçar a l'analitzador que tanqui les referències prèvies cal incloure algun paràmetre en cada ús de Plantilla:Tl. Per evitar usos forçats de paràmetres la convenció és utilitzar el paràmetre no definit Plantilla:Tlx.

Referències agrupades

Les referències es poden separar per grups, per exemple separant notes explicatives, taula de referències i d'altres.

El format general per citar la referència és:

<ref group="grup">

I per llista la referència:

Plantilla:Plan

on grup és l'identificador de l'agrupació, com "notes", "nb", ...


S'ha detectat un bucle de plantilla: Plantilla:Mostra codi

{{mostra codi

| títol = Referències citades en el text i definides a peu de pàgina
| t1 = Text font
| 1 = <nowiki>Lorem ipsum.<ref name="text curt"/>

Lorem ipsum dolor sit amet.<ref name="text llarg"/>

Hi ha alguns noms de grup predefinits que a més de mostrar el grup de referències corresponent estableix un estil de llista. Els noms predefinits són: lower-alpha, upper-alpha, lower-roman, upper-roman i lower-greek.

Estils de llista

Les llistes de referències per defecte són numerades. Les referències agrupades amb noms predefinits afegeixen un estil de llista. Amb el paràmetre liststyle es pot controlat l'estil, deixant sense efecte el nom predefinit del grup si fos el cas. Per exemple, utilitzant liststyle=lower-roman mostrarà la llista amb números romans en minúscula en lloc de números decimals. El paràmetre accepta qualsevol valor vàlid CSS definit per a list-style-type. Els valors compatibles amb la majoria de navegadors són:

  1. none
  2. none
  1. disc
  2. disc
  1. circle
  2. circle
  1. square
  2. square
  1. decimal
  2. decimal
  1. lower-roman
  2. lower-roman
  1. upper-roman
  2. upper-roman
  1. lower-alpha
  2. lower-alpha
  1. upper-alpha
  2. upper-alpha

És possible usar listsyle per diferenciar els marcadors d'una llista de notes dels marcadors d'una llista de referències. En qualsevol cas els estils de llista no s'haurien d'usar de forma que confonguin al lector.

Notes tècniques

Les columnes múltiples són generades utilitzant CSS3 que encara està en desenvolupament, i no està disponible en tots els navegadors.

Navegadors que generen columnes amb CSS3:

  • Navegadors basats en Gecko, com el Mozilla Firefox. Les versions anteriors tenien un bug que creava enllaços trencats en columnes múltiples. Actualitzeu a l'última versió si és necessari.
  • Navegadors basats en WebKit, com Google Chrome i Safari. Les versions Webkit anteriors a 533 tenen un bug resolt en les versions Safari 5.x (7533.17) i Chrome 5.0 o posteriors.

Navegadors que no generen columnes:

La plantilla utilitza una mida de text definida a MediaWiki:Common.css: div.references { font-size: 90%; }

Utilitza les plantilles Plantilla:Tl i Plantilla:Tl per definir aquestes propietats respectives.

Personalització

Podeu modificar el vostre CSS personal per canviar la presentació de la llista de referències.

Mida de lletra

La mida de lletra en totes les llistes de referències està posada al 90% de la mida estàndard. Per canviar-la, afegiu:

<source lang="css"> ol.references, div.reflist, div.refbegin {

 font-size: 90%;

} </source> canviant el 90% a la mida desitjada.

Separador de columnes

Per afegir línies de separació entre columnes, afegiu:

<source lang="css"> .references-column-count, .references-column-width {

 column-rule: 1px solid #aaa;
 -moz-column-rule: 1px solid #aaa;
 -webkit-column-rule: 1px solid #aaa;

} </source>

Discussions recurrents

Mida del text

És una pràctica habitual mostrar el text a peu de pàgina amb una lletra més petita diferent del cos del text. Per altra banda, cal assegurar l'accessibilitat per a tothom sense impediments per llegir correctament. Finalment, s'espera que el format sigui consistent entre diferents pàgines. La mida tipificada del 90% de la mida estàndard és un compromís entre diferents opcions i està unificada amb la mida mostrada amb l'etiqueta <references />. Tanmateix, el resultat pot variar segons el navegador utilitzat, el sistema operatiu i l'aparença seleccionada del MediaWiki.

Caixa de desplaçament o col·lapada

Alguns poden trobar que llistes llargues de referències poden fer nosa i preferirien reduir-les d'alguna manera. Les llistes amb caixes de mida fixada on cal desplaçar-se o caixes col·lapsades amb les opcions amaga i mostra, presenten problemes d'usabilitat, accessibilitat i impressió. El contingut podria no ser accessible amb dispositius que no acceptin JavaScript o CSS. Els enllaços entre la citació en el text i la referència en la llista no funcionen si la llista està amagada.

Inclusió del títol de secció

Encara que la secció de referències sol estar tipificada, per exemple:

== Referències ==
{{referències}}

no és recomanable incloure el títol de secció en la mateixa plantilla. El títol mateix pot variar segons el context i la pràctica en diferents disciplines: "Notes", "Bibliografia", "Obres citades". En transcloure el títol des d'una plantilla, l'enllaç per modificar la secció portaria de forma confusa a la plantilla. [1] Ambdues promocions d’habitatges daten del segle XX. [2] En el document de l’Ajuntament de Barcelona (2015) es considera a la població adulta aquella que té una franja d’edat compresa entre els 25 i 64 anys. La població envellida aquella que té 65 anys o més. I la població jove aquella que comprèn la franja d’edat d’entre els 0 fins als 24 anys

Bibliografia